El teu amor ja vesteix

EL TEU AMOR JA VESTEIX
(l’amor brolla i no s’exhaureix)


fa anys que el meu cor insisteix
per a quelcom que m’envesteix
si bé no sóc pas el qui decideix
tampoc què al meu cor colpeix
sense dubitació a tu es refereix
si ton amor al meu cos vesteix
ja aquest cor que per tu pateix
entre dies clars i altres de beix
e mentre l’instint es reprimeix
per al cos que encant exhibeix
si bé diria l’espai s’expandeix
brolla d’amor i no s’exhaureix
si per tu ma ànima el reparteix
amb tu tota la pena desapareix
ja la meva felicitat no defalleix
i sé que la perfecció bé existeix
però els dies passen i ni apareix
a pesar de que molt un insisteix
la teva manca ferm m’estordeix
bé sols el teu somni em guareix
i si algú diu el contrari menteix
mentre el bon temps s’estreteix
i fortament cap a tu em dirigeix
si ja amb més estima em farceix
i com la il·lusió més s’espesseix
mentrestant el disgust es dilueix
i si ara el teu amor m’espunyeix
sols diria que per tu s’escandeix 
i malgrat el teu només s’intueix
això el meu afecte no impedeix
i és ben clar que per tu segueix
tant en un dia clar com un beix
i crec a tots dos ens incumbeix
així com a tots dos ens influeix
i que no val més qui s’exhibeix
sinó qui més en l’amor incideix
i qui més temps en l’altri ungeix
com qui més estimació reparteix
i ja bé el cor dels dos es guarneix
si re mai enmig nostre immisceix
i així l’amor en sa plenitud llueix
com un diàleg de cors s’estableix