Tot fent-ne safareig

TOT FENT-NE SAFAREIG
(i amb pedra he ensopegat)

e de seguida que no et veig
mes neurones ja fan safreig'
e mon cor pateix el colpeig
mentre esper de tu el bateig

si això em durà fins al goig
e fent el rostre es torni roig
si fa temps el duc a l’estoig
e fent mala cara com a boig

i així sense tu ja no se viure
sols a ton cor i vull escriure
s’ha d’amar-te per ser lliure
i per al final arribar-ne riure

com am tu necessito creure
si tant com t’exigeixo veure
com bé en el teu amor jeure
si en ta afecció jo vull seure
com el teu amor es fa heura
si obligant-me de tu a beure

ja a adorar-te no puc resistir
si el temps sense tu fa sofrir
ja tan sols tu em pots guarir
si per tal fet hauràs de venir

e ni crec al d’ací ni el d’allà
doncs no sé on aniré a parar
e si amb la pedra vaig topar
dic tant com ho vaig provar
 

puix ets tu qui ha dissimulat
i no deixant cap oportunitat
al meu cor del tot enamorat
i que per tu fon com a gelat