LA REINA DE LES MENTIDES
(amb qui voldria passar set vides)
n’hi havia una vegada un caballer
que vivia en una país molt llunyà
al seu cor molt amor hi contingué
tot i del que després a ell li passà
si sa imaginació era bon esparver
així que li agradava molt de volar
doncs de gustos era gran llaminer
i un dia d’una reina ell s’enamorà
aixin que el caballer la reina veié
tota la seva gran gràcia el captivà
si malgrat ella poca cosa li digué
el record d’ella totjorn era proper
aquesta reina una història li contà
qui sap si potser tot era a fi de bé
o sols una sorpresa li volia donar
o si no l’estimava i si al seu caler
però ella amb destresa l’enganyà
si d’on era en fou mentida també
a la llarga el caballer ho constatà
quan comprovà i no era vertader
això al caballer molt el destrossà
i inclòs ho comentar a un guerrer
però cap bona resposta ni li donà
i es demanà quin és el meu paper
tot i així l’amor per ella raué allà
malgrat ell jamai res no entengué
i del cert que per sempre perdurà
i a pesar del mal que’l cor tingué
si potser era ell qui tot ho planejà
i tot el seu amor, ell bé li dongué
sent la que el seu cor podia curar
bé es preguntà si mai més la voré
doncs és a qui jo vull ben estimar
(amb qui voldria passar set vides)
n’hi havia una vegada un caballer
que vivia en una país molt llunyà
al seu cor molt amor hi contingué
tot i del que després a ell li passà
si sa imaginació era bon esparver
així que li agradava molt de volar
doncs de gustos era gran llaminer
i un dia d’una reina ell s’enamorà
aixin que el caballer la reina veié
tota la seva gran gràcia el captivà
si malgrat ella poca cosa li digué
el record d’ella totjorn era proper
aquesta reina una història li contà
qui sap si potser tot era a fi de bé
o sols una sorpresa li volia donar
o si no l’estimava i si al seu caler
però ella amb destresa l’enganyà
si d’on era en fou mentida també
a la llarga el caballer ho constatà
quan comprovà i no era vertader
això al caballer molt el destrossà
i inclòs ho comentar a un guerrer
però cap bona resposta ni li donà
i es demanà quin és el meu paper
tot i així l’amor per ella raué allà
malgrat ell jamai res no entengué
i del cert que per sempre perdurà
i a pesar del mal que’l cor tingué
si potser era ell qui tot ho planejà
i tot el seu amor, ell bé li dongué
sent la que el seu cor podia curar
bé es preguntà si mai més la voré
doncs és a qui jo vull ben estimar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada