VAIXELL QUE A PORT ARRIBÀ
(l’enorme somni de tot gran capità)
Sóc un vaixell que un dia s’enfonsà
i però el teu amor el feu tornar surar
aprés un dia fosc n’hi ha un de clar
amb tu tot més bé ho puc aguantar
doncs tu em fas de vela e de pilar
ets aquella fusta que em fa flotar
el vent que en fa anar més enllà
les onades fent de bon nevegar
el meu port que em veu arribar
tot i que encara es troba llunyà
i la distància no ens pot separar
si ets la bruixula que diu on anar
ets el far que no'm deixa estrellar
i les estrelles que m’ajuden a guiar
una lluna, que no deixa d’il.luminar
i fent que tot és vegi molt més clar
aquell cel que em fa també somiar
doncs el teu amor em fa de capità
fent que el vaixell acabi per surar
també tot el que em fa prosperar
i l’estel polar que sempre és allà
fent que el navegar sigui més plà
i dia rera dia tot acaba per arribar
i és el que fa l’embarcació viatjar
tot e que el viatge em fa suspitar
que encara em falta per navegar
sempre tinc clar on he d’ancorar
sinó segur que el vent ja mi durà
si perquè o tu o ningú m’esperarà
donat si el vaixell està per arreglar
no pot a cap més lloc anar a parar
que no sia amb el seu bon capità
i el port que em va veure marxar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada