EL MEU COR ESBERLAT AL PRIMER TOC
(somio estimar-te eternament, i no pas poc)
i rumio, que vol dir ser el top
tot i veure que la vida és joc
i sí penso en tu un i altre cop
ja d’aquesta ideia no’m moc
i el temps és la gota que fa vessar el got
si el meu cap és un enderroc
i fet amb vidre e dins un pot
que s’esberlarà al primer toc
i anirà a parar dins d’un clot
per voler-te amar eternament i no poc
i adorar com no el teu escot
pujant la passió, a intens foc
i desprès ja no tinc cap stop
emperò per ara visc cap cot
i sentint-me menys que un pobre coc
tot vivint immers dins un illot
i si comptant el temps a cloc
o en sóc un cotxe sense pilot
i un present ja defora d’estoc
per tant per mi ara la vida és un garrot
i sense tu d’aquí no em moc
penso lluir de cua tal un titot
i és clar que ton amor és soc
em portaré com un bon xicot
i malgrat hagi d’anar calçat amb un esclop
esdevenint sols un petit ninot
i t’amaré tant que no n’és poc
tant emperò tant com un pilot
i si dius on ets potser em moc
a fi de deixar d’ésser tan sols un simple gargot
i oferir-te cor ferm com un roc
tot reblint amb amor el teu got
i ja com tu, hi ha ningú a enlloc
doncs deliro per ser el teu xicot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada