A ON ÉS EL FIRMAMENT
(fa temps li prego al vent)
no és pas que sia un repent
quelcó es mou sinuosament'''
tal com en si fos una serpent
es belluga per la meva ment
fa temps li demano al vent
a on s’oculta el firmament
ja que n’és el meu present.....................bon sol
i el que em pot fer content…….…..sí a tu ben lluent
si bé el cerco contínuament…......si a tu sent tan lluent
però allunyat segueix essent.…...i també així intel·ligent
i sembla ho fa expressament..…..on és mon firmament
per tal de donar-me turment…......si tu, l’estàs veient
però voldria ser-ne coherent…..........on està sent?
ja amb tot el meu sentiment
i dir-li que el vull fonsament'
doncs me l’estimo de valent
bé fart de restar amb l’intent
si de veure’l sols un moment
i voldria gaudir-ne plenament
però sé que jo ja puc anar dient
perquè se m’ocultarà fermament
tot amagant-ne la gràcia i talent
i amb el teu perfil tant fervent
en tu el sol es tapa totalment
puc anar somiant i no veient
com els mesos ja van caient
sense veure’n el firmament
i bé em vaig fent l’insistent
si com mostrant-me atraient
per seduir el gran firmament
que du el meu cor en pendent
si fent-m’ho passar malament
i fa temps que demano al vent
a on s’amaga el bell firmament
la resposta encara és pendent
i si ho demanés al sol lluent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada