Sense tu no tinc forces

SENSE TU NO’N TINC FORCES
(pensars que no em deixen respirar)

Fa jorns la felicitat em va abandonar
ara sense tu no tinc forces per lluitar
si tampoc prous energies per estimar
per acuitar al món que vam imaginar
i als meus peus fa tant es va derrocar
si mentre cerco a on em pugui agafar
prò el cert es que re arribo ha trobar
si bé ma tristesa la vull pas contagiar
ni a la família ni pas als de més enllà
si no son ells els que ho han de pagar
sols jo amb gust de solitud al paladar
i un cap que té molt temps per rumiar
ja un cor que li manca molt a estimar
prò que un dia es va pansir e arrugar
i un pap que li falta molt per a buidar
però que un dia va delimitar de callar
per a la fi poder-ne millor reflexionar
i patir en silenci e finalment millorar
abans no em trobi amb qui vull amar
així que el que era abans vull arribar
i finalment a tothom tornar a valorar
prò costerós es fa l’obstacle a saltar
els pensars que no’m deixen respirar
i ni ja a la gent ni a ma vida apreciar
voldria que’ls bons monents focin ja
a fi de poder la satisfacció recuperar
i bé a totes aquestes idees abandonar