Mon vaixell afonat

MON VAIXELL AFONAT
(tan la brúixola es gradua)

Ja’l meu vaixell s’enfonsa
bavejant per la seva llonza
i deliro per cada giragonsa

tot el meu vaixell fa aigües
tant amb o sense paraigües’
en terra, al mar i pels aires

ja el em meu vaixell fa figa
i doncs el regal massa triga
i ni la meva amarra la lliga

així el meu vaixell grinyola
si ma anima es troba ja sola
i la meva vela se’m cargola

ja el meu vaixell està aturat
doncs el vent, ja m’ha deixat
dins el mar i a port allunyat

tot mon vaixell em trontolla
i sense el peix a dins de l’olla
si roman fora l’aiga la polla

ja’l meu vell vaixell gira cua
si aviat en menestarà la grua
mentre la brúixola es gradua
cercant el far que més la llua’

així el meu vaixell esta perdut
si el mar per mal camí l’ha dut
esperant-ne ja a un port tossut
que s’amaga darrera un escut