Les dues joies de la corona

LES DUES JOIES DE LA CORONA
(ja m’ataca el poder de la feromona)


Elles són les dues joies de la corona,
més conegudes que la princesa Fiona,
sempre ben assegudes a la poltrona,
i sí en són una tigressa i una lleona,
no hi ha una de l’altre més bufona,
ni tampoc una primera i una segona,
les dues sempre amb la bella corona,
i amb una mirada d’allò més perona'
dat del meu mar en són l’única ona,
per a la meva estima molt pregona,
ara sens, mon amor s’acartrona,
.
.
.
si malgrat tot parlem l’idioma,
el que de tots bé i millor sona,
el de l’amor d’ençà prou estona,
si doncs el vostre és cosa bona,
.
.
.
fent-me fer tanmateix de fregona,
si ja no toco ni el quart ni la nona,
tan em cobreix de tristesa una lona,
i no pas ben lleugera com una ploma,
mentre el temps vola com una coloma,
i emperò bé s’amaga tot fent-ne broma,
fent-me anar tanmateix com una mona,
i tot semblant-ne una vella carrinclona,
tot i disparar el meu amor amb una fona,
per atrapar el que és millor de cap marona,
doncs ja m’ataca el poder de la feromona,