Vull el teu amor d'estufa

VULL EL TEU AMOR D’ESTUFA
(fent girs esperant una magarufa)




teua companyia em faria d’estufa,
però em fas anar com una baldufa,
si sus si jos esperant una magarrufa,
somiant, si el teu vent d’amor, bufa,
car sembla que el meu pla fa llufa,
e no tinc a ta companyia d’estufa,
sols m’arriba el silenci d’excusa,
i també alguna resposta confusa,
alguna paraula semblant-ne russa,
per tant, qui en té el poder, n’abusa,
mentre faig poemes sens la musa,
volent ma ànima ni sembli intrusa,
donat que la teva tot mal em cura,
bé ma solitud esdevé massa dura,
però fa massa també que perdura,
doncs ets mon saber e ma cultura,
ja que tu ets monument i escultura,
bé molt més joliua que cap criatura,
en el teu amor el meu cor ja hi sura,
tot i que en ara portis una armadura,

i que'l cinturó, m’oprimeixi la cintura,
sí el teu amor, el voldria com estufa,
tot i que em fas anar com a baldufa,
fent-ne girs esperant una magarrufa,
somiant si el teu vent d’amor bufa,
car sembla que el meu pla fa llufa,
e no tinc a ta companyia d’estufa,
sols m’arriba un silenci d’excusa,

i també alguna resposta confusa,

o alguna paraula que pareix russa,
per tant, qui en té el poder, n’abusa,
doncs faig poemes sense ma musa,
volent ma ànima no sembli intrusa,