ÉS MILLOR EL MOT QUE L’ORADOR
(potser l’amor serà el meu guaridor)
almenys tothom creu qu’anirà millor,
però a mi res m’extirpa el meu dolor,
ni tanmateix la meva escassa il·lusió,
sols esper que l’amor sia el guaridor,
d’aquest que espera ésser un senyor,
i que frisa, per a una bona estimació,
de dues joies ben plenes de lluentor,
fent més bona la frase que l’orador,
així, no cal esperar-ne cap guardó,
sols ser l’acompanyant, del millor,
d’una bella rosa e una bonica flor,
reblint els camps amb la seva olor,
així encisant amb tota sa formosor,
i no puc resistir-me a tal temptació,
doncs,deixa d’existir la paraula, no,
per dues papallones plenes de color,
malgrat que res no’m fan entenedor,
de mes mudes llàgrimes en fan sabó,
i així netejar-ne ben net el meu dolor,
si amb mon cor fred produeixen calor,
fan més important el mot que l’orador,
elles en són font de la meva inspiració,
així de mon profund desig l’instigador,
si és més preat el discurs que l’orador,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada