Un amor ja despert

UN AMOR, JA DESPERT
(visc sota el cel descobert)

Visc enmig de desconcert,
e de tu m’he fet un expert,
doncs t’estimo és ben cert,
amb tu em sento, complert’
puix visc ara en ton desert,
on el silenci, fa un concert,
i el meu cos esta ben inert,
diria, no tens l’amor, obert,
aquest és mon desconcert,
encara no sóc prou expert,
prò t’estimo és del tot cert,
e amb tu estic, ja complert’
car adés visc en un desert,
puix l’amor, no esta cobert,
a raó mon cor esdevé inert,
ara visc sota cel descobert,
i tu n’ets, com un prat verd,
si ton amor no m’has ofert,
aquest és mon desconcert,
a dia es vènç altre es perd,
si m’estimes, el cor, cobert,
e sinó sóc plantat al desert,
sí visc enmig, del desencert,
doncs l’amor m’has despert,
però ton cor no m’has obert,
digues si ton amor és encert,
i sinó mon cor no fa concert,