Destinació mai propera

LA DESTINACIÓ MAI PROPERA
(amb semàfor vermell cal espera)

sóc un cotxe que vol fer drecera,
i fa temps ha oblidat la primera,
doncs només la cinquena tolera,
de la velocitat passa la frontera,
per això no canvio de carretera,
per fer poc e aixecar polseguera,
a més, el gps va de mala manera,
si marcant la destinació ja propera,
emperò ni arriba jamai la punyetera,
i la veritat això a mi ja em desespera,
sent remota per molt que un accelera,
i de mi la desesperança se n’apodera,
ja ara hi ha fuita a la roda davantera,
car esverat m’he enfilat a la vorera,
i ja tenint el dipòsit buit al darrera,
així com és buida la meva cartera,
diria que el viatge és sols quimera,
si el destí belluga e tampoc espera,
hauré de demanar si sóc el que era,
i si el destí me l’he deixat ja enrera,
potser sols he de ficar-me a la filera,
doncs en semàfor vermell cal espera,
i per tant no és bo posar-se com fiera,
paga més la pena fruir de la reespera,
perquè aixi res et tregui de pollegera,
i menys vull esperar una vida entera,
per el destí que al cor fa d’infermera,
així com tant com molt la sang altera,
quan arribi haurà passat la primavera,
car bé crec que no puc fer-ne drecera,
si només fent camí és l’única manera,